contact us

Use the form on the right to contact us.

You can edit the text in this area, and change where the contact form on the right submits to, by entering edit mode using the modes on the bottom right.

carrer de la torre 36
Igualada
Spain

+34 931 31 60 44

Imagina un lloc on, mentre els més petits de la casa estan fent un taller per explorar els límits de la seva curiositat: muntant un robot o embrutant-se les mans de pintura; els més grans gaudeixen de l’aroma del cafè o d'un te especiat importat directament del Nepal, tot llegint, fent mitja o, simplement conversant mentre s’observa la màgia de les impresores 3D. A InQuiet, això és possible.

 

 

 

Aprendre a escriure a mà i els beneficis de la lletra lligada

Blog

Aprendre a escriure a mà i els beneficis de la lletra lligada

inQuiet

L’increment de l’ús de les noves tecnologies fa que anem perdent l’hàbit d’escriure a mà. Això no és cap misteri ni cap novetat sinó gairebé un fet consumat. En l’àmbit educatiu, però, i en concret en l’ensenyament de la lectoescriptura, aquesta pèrdua pot presentar-se com una mena d’avantatge: pot arribar a semblar inútil esmerçar temps a cal·ligrafiar si una màquina pot fer aquesta feina per a tu. S’han realitzat força estudis sobre les diferències entre el desenvolupament cognitiu d’un nen que aprengui a escriure fent-ho a mà i un que ho faci amb un teclat, i aquestes són realment notables; escriure a mà desenvolupa les capacitats motrius fines de l’infant i com que les lletres són menys estereotipades, es força la concentració de qui escriu pel reconeixement visual, alhora que ajuda a memoritzar allò escrit. (Si us interessa aquest aspecte del tema, llegiu l’article de la BBC en l’enllaç de més avall.)

Tot i que la substitució de l’escriptura a mà pel teclat sembla que no es produirà en un futur immediat, avui dia ja hi ha hagut alguns canvis que tenen a veure amb la implantació de les noves tecnologies en l’escriptura. Actualment, en moltes escoles americanes els professors poden escollir entre l’ensenyament de l’escriptura a mà en lletra lligada o d’impremta i a partir de l’estiu vinent,  també ho podran fer en les fineses.  Segons les autoritats d’aquests països, l’aprenentatge amb lletra d’impremta té els mateixos beneficis cognitius que els que aporta la lletra lligada, i els sembla més fàcil i sobretot ràpid d’aprendre.

Però, què fa realment diferent la lletra lligada? Per descobrir-ho, hem parlat amb Montse Perelló, grafòloga i directora de Signes Grafo. Explica que l’home és un ésser social i, partint d’aquesta idea, cal que ens imaginem que cada lletra és una persona i que quan les escrivim lligant-les fomentem els vincles emocionals amb els altres: compartir, expressar-se, donar.  El fet de lligar les lletres cap a la dreta implica la voluntat d’anar endavant. De totes maneres, ella recomana que no s’escriguin totes les lletres juntes, perquè aquest component emocional de donar i de compartir cap enfora pot acabar implicant dependència i ofegament; la clau seria escriure’n quatre o cinc agrupades, fer una pausa i continuar lligant el grupet següent, ja que les parades alliberen pressió.

Pel que fa a la lletra d’impremta o tipogràfica, Perelló ha analitzat que té un rerefons d’ansietat i d’individualisme, a part del fet que el seu aprenentatge és més brusc i artificiós perquè obliga l’alumne  a fer una parada per a cada lletra: la seqüència seria «faig-paro-faig-paro». Per contra, la lligada ajuda a seguir el moviment de la mà i seguint el traç, també s’acaba escrivint més de pressa, i l’aprenentatge és molt més fluid. La part pragmàtica de la tipogràfica fa que es perdi gran part del component psicològic i emocional de la lligada.

La lletra majúscula tampoc no seria la ideal, potser sí per començar a escriure als quatre o cinc anys perquè és de traços més simples, però més endavant  significa que el que escriu porta una màscara, una manera d’aconseguir que els altres entenguin què diu sense mostrar la pròpia personalitat.

Per tant, doncs, en contra dels arguments que adduïen les escoles fineses i americanes a favor de l’ensenyament de l’escriptura en lletra d’impremta, no és més fàcil d’aprendre ni aporta els mateixos beneficis a nivell personal però, en canvi, és més pragmàtica, estandarditzada i individualista.

El paral·lelisme d’aquest procés amb el nostre model de societat és, des del meu punt de vista, lamentablement inevitable. Cap on volem caminar? Ensenyem a escriure en lletra d’impremta i ens perdem el component emocional?

Ida Ramon