contact us

Use the form on the right to contact us.

You can edit the text in this area, and change where the contact form on the right submits to, by entering edit mode using the modes on the bottom right.

carrer de la torre 36
Igualada
Spain

+34 931 31 60 44

Imagina un lloc on, mentre els més petits de la casa estan fent un taller per explorar els límits de la seva curiositat: muntant un robot o embrutant-se les mans de pintura; els més grans gaudeixen de l’aroma del cafè o d'un te especiat importat directament del Nepal, tot llegint, fent mitja o, simplement conversant mentre s’observa la màgia de les impresores 3D. A InQuiet, això és possible.

 

 

 

Blog

El Jardí d'en Josep Pujiula

inQuiet

Els jardins secrets són secrets fins que algú els descobreix.

Wikipedia

Wikipedia

Aquest és el cas del jardí d’en Josep Pujiula, altrament conegut com el “Tarzán de Argelaguer”. En Josep és un torner retirat que ha dedicat 45 anys a construir i reconstruir el parc de Can Sis Rals o les Cabanes d'Argelaguer. Va començar als anys 70 construint una barraca feta de branques per guardar-hi la barca, al costat del riu Fluvià. Aquella barraca es va transformar en una primera vila que semblava treta d’un conte de fades. D’aquella primera barraca ja no en queda res. Tal i com ho havia construït ho va desmuntar, fart que alguns brètols es dediquessin a destrossar-li el jardí durant les nits del cap de setmana. 

Al cap d’un temps, sense poder-ho evitar, va començar un segon projecte. Aquest cop més gran i ambiciós, amb torres de 30 metres d’alçada i galeries amb laberints que evitaven l’entrada dels indesitjables. Com si d’un malefici es tractés, el 2002 va haver de desmuntar-ho una altra vegada, aquest cop pressionat per l’Ajuntament d’Argelaguer, ja que per allà hi hauria de passar la nova autovia N-260 i perquè, en realitat, aquell parc no era legal del tot. 

The International Award for Public Art

The International Award for Public Art

El 2003 va començar el tercer projecte i durant 9 anys més va seguir construint la seva obra d’art que va durar fins el 2012, quan Pujiula va tenir un accident i li van exigir que desmuntés totes les estructures de fusta. Finalment el 2014, després de tots els intents de fer-la desaparèixer i gràcies als esforços dels Amics de les Cabanes, el que quedava d’aquesta obra d’art es va considerar “Bé Cultural de Interès Local”. Aquest estiu ha sigut guardonat amb un premi especial per la seva feina durant 45 anys per The International Award for Public Art de Nova Zelanda

Timeout

Timeout

Per tenir un jardí secret no cal massa i dóna vida. Així ens ho ha demostrat en Josep Pujiula que, tan sols amb els materials que li donava el bosc i gràcies a la seva perseverança, ha creat un gran jardí secret que ara és reconegut internacionalment.

Janina Rojas


Vols saber-ne més?

Trobaràs tota la informació actualitzada a L'home de les cabanes i aquí trobaràs tota la informació de com arribar-hi, què hi pots trobar a dia d'avui, en resum, totes les FAQs que et puguin passar pel cap.

Altres fonts d'informació:


Vols construït el teu Jardi Secret?

Apunta't al pròxim taller que impartirà l'Elena de la Floralba.

Taller "Fes el teu Jardi Secret: Kokedama"

Dissabte 14 de Novembre a les 10:30h

45€/pers Esmorzar inclòs i tot el material inclòs

“No et preocupis, a Naturals les faltes d’ortografia no compten”

inQuiet

L’altre dia estava ajudant la Laura, una nena de 12 anys, a redactar unes definicions perquè tenia examen teòric de Ciències Naturals. Va extreure els conceptes del llibre de text sense problemes i després d’explicar-me’ls amb les seves paraules, els va anotar en una llibreta copiant-los del llibre. Em va sorprendre que volgués copiar-ho enlloc de resumir-ho tal com ho havia fet just un moment abans i la vaig interrompre per preguntar-li. Va contestar que també tenia un examen de Socials on hi apareixien els mateixos conceptes i que no volia fer servir definicions iguals per als dos exàmens. La seva resposta em va fer pensar.

A més d’haver d’estudiar la matèria des d’un llibre de text, feina feixuga, avorrida i poc gratificant; hem d’aprendre-la com lloros per poder treure més bona nota?  El conceptes apresos en aquest llibre que hem venerat no valen per a totes les circumstàncies?

Entenc que la divisió per assignatures és el començament de l’especialització, i que aquesta segurament és necessària en aquest món modern nostre —hem reconegut que no podem saber-ho tot de tot— però potser l’estem aplicant des de massa aviat, no estem permetent que els estudiants triïn amb coneixement de causa.

Però tots sabem que aquest no és l’únic mètode escolar que existeix, si fem cas a estudis sobre educació europeus com els de la Northwest Regional Educational Laboratory, caldria començar estudiant la matèria d’una manera global, aconseguir que les assignatures sumin enlloc de dividir. Si conservem els llibres de text com a única eina de treball mantenim la divisió i els conceptes continuen apareixent del no-res, són abstractes i per tant perden utilitat perquè no reflecteixen una realitat i, en conseqüència, s’obliden amb el pas del temps.

Amb el sistema de treball per projectes els alumnes es vinculen amb la matèria que estudien fent-la seva, les idees surten dels nens i aquests s’impliquen personalment en el descobriment a través de la investigació.  Com ho aconsegueixen? Fent-se preguntes, escollint ells mateixos, entre tots, el camí que ha de prendre la investigació. Evidentment això no vol dir que no hi hagi la figura del mestre dins la classe, però aquest actua com a moderador de debats, guia en la investigació o suport informatiu, entre d’altres. Però mai no com a únic coneixedor, la relació mestre-alumne és bilateral.

Tot i que sembla que el procés d’aprenentatge amb el treball per projectes sigui més lent, o si més no que amb aquest no puguin complir-se els objectius de cada assignatura, crec que això és fictici.

Si creem una base sòlida, al damunt hi cabran moltes més coses.

La nostra experiència a Inquiet

A Inquiet, durant la Setmana de l'Aigua al Casal d'Estiu, vam decidir investigar el cicle de l'aigua i, utilitzant materials del nostre entorn, vam fer una petita representació de com funciona. Primer, entre tots els nens, van aconseguir saber-ne totes les etapes, després es van dividir en grupets i cada un s'encarregava d'una de les parts del cicle. Durant el treball, els grups van veure que els era més fàcil treballar el curs de l'aigua conjuntament i van acabar ajudant-se els uns als altres per evitar que l'aigua s'escolés. 

D'aquesta manera, no només van aprendre el funcionament del cicle de l'aigua i algunes de les seves propietats (com el pas de líquid a sòlid) sinó que a més van experimentar-lo per si mateixos a través del treball en equip.

El cicle de l'aigua:

Ida Ramon


Vols saber-ne més?

Pàgines web de referència

Per saber-ne més, els orígens del mètode

Escoles properes que treballen per projectes

Algunes escoles convencionals ja han anat incorporant el treball per projectes, la teva escola ho fa? Explica'ns-ho!

 

Inventors 3.0

inQuiet

La setmana passada, del 29 de Juny al 3 de Juliol, 20 inscrits entre 11 i 16 anys van poder treure els inventors que porten dins!

Durant tota la setmana vam treballar conceptes com l'electrònica i la conductivitat, que sumant-los amb la programació amb eines com el Scratch, ens van permetre veure que tots som inventors.

Vam fer plastelina conductora i aïllant, tot amb elements que podem trobar a casa! Aigua, sal, sucre, farina i oli són suficients per fer plastelina a casa i a més poder fer circuits tridimensionals o inclús fer-nos un comendament per jugar a jocs d'ordinador!

Vam conèixer eines com el Makey Makey, una placa que ens permet transformar en teclat qualsevol element conductor, ja sigui una fruita, la plastelina o tinta conductora! Imaginació al poder!

Un cop vam conèixer les eines i els conceptes bàsics ens vam posar a inventar!

Treballant en equip van surgir projectes molt diversos! Un piano amb paper de plata, una pista d'aterratge, un gat que fa "marremiau" quan li grates la panxa... i molts més!

Tots els projectes els vam presentar a la plaça de Cal Font i molts de vosaltres vau poder experimentar, en directe, amb la màgia de la tecnologia!

En aquest video podreu veure el procés de creació de tots els INVENTORS 3.0!

Gràcies a tots per posar el vostre enginy en aquest projecte!

Gràcies a Makers Igualada SL, el nostre col·laborador tecnològic.

I Gràcies també a la Kaserna i els pressupostos participatius per apropar la tecnologia a totes les butxaques!

Formació, estiu i LINKEDIN

inQuiet

L'estiu és un bon moment per plantejar inquietuds en temes de formació. Per això la proposta d'un "afterwork" enfocat a Linkedin el dijous 9 de juliol, de 19.30 a 21.00 a l'Inquiet d'Igualada, és una mostra precisa d'aquelles activitats singulars que donen valor molt més enllà de l'esforç aparent que suposen. Tothom hi cap: estudiants acabant la carrera, gent que cerca feina, professionals que es volen projectar millor, ... Tots s'han vist a Internet amb una senzilla cerca a Google, i tots saben també que el primer que hi surt és la seva pàgina a Linkedin.

Paulina Jordán porta sis anys dedicant-se a aprendre, experimentar i ensenyar estratègia a Internet, ara també des d'Instint, i ha aconsellat tant organismes públics com privats, perfils molt variats, que al capdavall tenen com a interès comú entendre les caracterísiques d'una eina que ha esdevingut imprescindible en l'ambit professional de la gent.

Una hora i mitja a principis de juliol, suficient per entendre quins són els conceptes i quina és la feina. L'estiu per davant per treure'n profit de forma relaxada i -sobretot- eficient.

Inscripció: 20€ + IVA

L'origen de les pinyates

inQuiet

Sabeu d'on prové la tradició de les pinyates?

A Catalunya en solem dir "trencar l'Olla", però l'origen d'aquestes olles plenes de dolços, sembla ser que rau a la Xina, on les feien servir per celebrar l'any nou. Va ser Marco Polo qui va portar la tradició a Itàlia i posteriorment va passar a Espanya.

Va ser des d'Espanya, que es van transformar en un element d'evangelització del "nou món".  Es diu que els Missioners van donar un sentit religiós a les pinyates: els ornaments de paper, els cons i color llampant representaven Satanàs, els 7 pecats capitals i les temptacions del mateix dimoni, mentre que els dolços a l'interior de les olles eren els prèmis per la perseverància i la fe. El fet de tapar-se els ulls i donar cops a l'olla fins a trencar-la, era una manera de lluitar contra totes les temptacions, un lluita amb recompença en forma de dolços.

És per aquest component religiós que a Mèxic durant les celebracions es canten cançons com aquesta:

“¡Dale, dale, dale, no pierdas el tino, porque si lo pierdes, pierdes el camino; dale, dale, dale, dale y no le dio, quítenle la venda, porque sigo yo!”

Com totes les tradicions d'origen religiós, amb la modernitat deixem enrere la religió i ens quedem amb el divertiment i ara les pinyates es mantenen com una manera de divertir-se en celebracions.

A qui no li agrada donar cops a una pinyata fins que cauen tots els caramels??

 

Més informació de l'origen a la Wikipedia


Vols aprendre a fer la teva pinyata?

Vine al taller del pròxim dissabte dia 20 de Juny a les 10h!

Més informació i inscripcions: Aquí