contact us

Use the form on the right to contact us.

You can edit the text in this area, and change where the contact form on the right submits to, by entering edit mode using the modes on the bottom right.

carrer de la torre 36
Igualada
Spain

+34 931 31 60 44

Imagina un lloc on, mentre els més petits de la casa estan fent un taller per explorar els límits de la seva curiositat: muntant un robot o embrutant-se les mans de pintura; els més grans gaudeixen de l’aroma del cafè o d'un te especiat importat directament del Nepal, tot llegint, fent mitja o, simplement conversant mentre s’observa la màgia de les impresores 3D. A InQuiet, això és possible.

 

 

 

Blog

TINKERING; Aprenem construint

inQuiet

Fa poc temps he topat amb una paraula que defineix la filosofia d’inQuiet; Tinkering. He buscat i remanat la millor manera de traduïr aquest concepte, però no he aconseguit més que definicions o paraules imprescises, o inclús despectives del què és “to tinker”. Les traduccions clàssiques ho defineixen de la següent manera:

Tinker /ˈtiNGkər/

1. v. to make small changes to something in order to improve or repair it. (MacMillan Dictionary)

2. v. attempt to repair or improve something in a casual or desultory (unfocused) way. (Oxford Dictionaries)

3. v. to work with a thing without useful results. (WordReference)

Si haguéssim de quedar-nos en una de les tres definicions ens quedariem amb la primera. Per contra, hi ha altres interpretacions més actuals i riques provinents de països com EEUU, on l’innovació és una part fundamental de la societat. Segons aquestes definicions, el tinkerer és l’inventor, el que experimenta amb materials i idees de manera que interioritza nous conceptes, és crític i busca solucions pels problemes que se li presenten. Així doncs, el tinkering va molt més enllà del simplement “intentar reparar sense èxit”, es tracta de treballar amb les mans, aprendre des de la prova-error acceptant el fracàs com a part de l’èxit, de potenciar la curiositat i l’observació per tal de descobrir i construir nous invents per a resoldre els petits problemes del dia a dia.

El tinkerer és un observador que s’empapa de tot allò que l’envolta, un dissenyador que esbossa les seves idees, experimenta amb diferents materials, imagina com pot canviar el món i construeix petits grans invents.

A inQuiet volem donar cabuda a aquests petits i grans inventors, oferint-los un entorn on l’art, la ciència i la tecnologia són eines fondamentals per al procés de creació.

A aquest estiu, a través de la programació d’activitats com el Campus Creatiu i el Campus Robotitza’t oferim els recursos artístico-tecnològics necessaris per a gaudir d’un aprenentatge a través de l’ús de les mans i la construcció.

I tu? ets un tinkerer?


Si el teu fill té una imaginació que no se l'acaba, li agrada construir, inventar històries i objectes... No us perdeu el programa del nostre casal d'estiu!

(Re)Inventem el S. XXI, siguem INVENTORS 3.0

inQuiet

Vivim en una època de contrastos. La crisis ha trastocat les nostres prioritats, tot allò que ens valia fa uns anys, ja no ens val ara, busquem noves formes de viure i conviure i rebutgem o recuparem antics costums.

Uns han decidit deixar les ciutats i retrobar-se en la manera de viure dels nostres avis. Altres creuen que la clau del canvi està en les noves tecnologies o que, per contra, són la raó de molts dels nostres problemes.

I si el camí està en la fusió?

La fusió de les diferents maneres de fer; en fusionar saber fer dels nostres avis que respectaven els tempos que marca la natura, amb el know how que ens aporta els avenços de la tecnologia i el savoire faire dels artesans.

Guillem Ferran

Guillem Ferran

Tendències com el DIY (Do It Yourself) o DIWO (Do It With Others) aposten per aquesta fusió i ens demostren que sí, que ho podem fer nosaltres mateixos i millor si ho fem junts! Gràcies a l’oceà de coneixament col·laboratiu que disposem a la xarxa i els espais físics que posen a l’avast tot el que necessitem, podem reinventar el s. XXI, podem ser Inventors 3.0.       

Studio Psk

Studio Psk

Els Inventors 3.0 són aquells que són capaços de crear unint la modernitat i la tradició, respectant i agafant el millor de totes dues. Un inventor 3.0 és aquell pagès que des del camp idea una aplicació per a mòbil per tal de millorar el rendiment del pagès que ha de lleurar els camps respectant la terra, fent que la producció ecològica sigui més rendible. O bé el que recicla objectes de llauna i ferro, creant animals amb vida pròpia gràcies a mecanismes controlats amb Arduino, l’artesà que incorpora noves formes de disseny en les artesanies clàssiques per tal de cobrir les necessitats actuals, o simplement el nen que juga i construeix el seu món imaginari.

Play Osmo

Play Osmo

Tenim les eines, podem aconseguir el coneixament, ho podem compartir, ho podem fer, però no cal que ho fem sols.

(Re)inventem el s. XXI, posem-nos mans a l’obra, fem realitat allò que imaginem, divertim-nos i siguem Inventors 3.0! 

P.D: Tant si ho ets un inventor 3.0 com si ho vols ser, t’estem buscant! 

Cuina Saludable pel dia a dia

inQuiet

Fa unes setmanes vam fer un taller que molts de vosaltres vau poder gaudir, d'altres en canvi us vau quedar sense plaça, per aquesta raó hem decidit penjar una de les receptes que vam apendre durant aquell taller.

Ara que sembla que el fred finalment ha arribat, ens hem decidit per publicar una recepta d'una sopa ben particular!

SOPA DE MONGETA BLANCA AMB CROUTONS I PESTO

4 persones

Sopa de mongeta blanca i verdures

Ingredients

2 alls, picats
1 pastanaga, a daus petits
1 api, a daus petits
1 ceba, picada
4 tomàquets, a daus grans
1 clau d’olor
1 branca de canyella
2 fulles de llorer
1 cda de mel
3 branques de farigola
200g de mongeta blanca cuita
¼ de vas d’ordi en gra, opcional
sal
pebre negre

Procediment

Daurar tots els ingredients, menys les mongetes i l’ordi, en una cassola amb oli d’oliva sal i pebre. Coure 5 minuts i afegir les mongetes i l’ordi. Cobrir amb aigua. Portar a ebullició, baixar el foc i tapar. Coure 30 minuts o fins que l’ordi estigui cuit.


Pesto

Ingredients

½ all
1 grapat d’alfàbrega
2 cdes de pinyons
½ vas d’oli d’oliva
1 pessic de sal
1 pessic de pebre negre

Procediment

Picar tots els ingredients, menys l’oli d’oliva en un morter o en una batedora de vas. Afegir l’oli a poc a poc.


Croutons

Ingredients

¼ de barra de pa, tallat a daus
3 cdes d’oli d’oliva
1 cdeta de mostassa Dijon
2 branquetes de farigola fresca
sal
pebre negre

Procediment

Barrejar l’oli, la mostassa, la farigola, la sal i el pebre. Afegir els daus de pa i barrejar bé. Posar oli en una paella a foc mig, i daurar el pa.


Emplatar

Posar en un bol la sopa amb els croutons i un rajolinet de pesto.

Recepta de Pilar Munné


ACTIVITAT RELACIONADA

La màgia de la llum

inQuiet

Vivim rodejats de pantalles que emeten llum artificial amb missatges més o menys interessants. Portem la llum a la butxaca, si ens quedem a les fosques, amb un “click” tenim una llanterna que ens il·lumina, si estem al llit i volem llegir, no ens cal res més que el mòbil per veure’ns-hi. Vivim en un país on la llum natural és abundant gràcies al bon temps i als dies llargs.

Però, què és la llum que veiem?

La física la defineix com la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona d'entre 400 i 700 nm perquè és llavors quan pot ser detectada per l'ull humà, amb un comportament dual d’ona-partícula. 

Fugint de la definició teòrica, és l’observació del seu comportament el que ens emociona. La natura crea d’una manera espontània situacions inversemblants i màgiques: les postes de sol, les aurores boreals, els reflexos de l’aigua, les pluges d’estels, les tempestes elèctriques... Aquests fenòmens han inspirat a molts científics i artistes a estudiar i reproduir el comportament de la llum de manera controlada.

Després de segles d’investigació, els científics, tecnòlegs i inventors, han creat objectes com la càmera obscura, la bombeta, el microscopi i les lents... que avui dia són la base de molta de la tecnologia que consumim, formen part del nostre dia a dia.

Pels arquitectes, la llum és un recurs essencial per la creació d’espais; aconsegueixen guiar la llum natural fins a estances on no hi arribaria, fent ús de miralls i materials refractaris.

Pels escenògrafs i il·lusionistes, les ombres i la llum són imprescindibles per aconseguir canvis invisibles en un escenari observat per centenars d’ulls atents a tot el que hi passa. Pels artistes, és font d’inspiració i, a la vegada, una eina per crear obres plenes de poesia visual.

Tanmateix no cal que siguem ni arquitectes, ni grans artistes, ni científics per experimentar amb elcomportament de la llum. Només cal que observem el nostre entorn amb ulls de científic i que experimentem amb la sensibilitat d’un artista.

Us proposo, doncs, agafar un o més miralls i escollir una font de llum, la que més us inspiri: el Sol o la Lluna plena, un LED o una bombeta incandescent, els fars del cotxe o llanterna del mòbil. Juguem, experimentem i observem, després d’uns quants intents començarem a interioritzar el seu comportament i llavors serem capaços de crear situacions poètiques que podrem capturar a la nostra retina o amb una càmera de fotos. Si opteu per capturar-les amb una càmera, si us plau compartiu-ho* amb nosaltres, ens fareu una mica més feliços! #lluminquieta

(*ens trobareu a inquiet.cat o a les xarxes com @inquietlife)


Si teniu una estoneta... mireu aquesta meravella!


Activitat relacionada:

Les properes setmanes es celebrarà a Barcelona el Festival de la Llum. Els carrers i edificis del centre de la ciutat s'il·luminaran per explicar històries, i sorprendre els passavolants. A l'InQuiet ens encanta la llum i volem sumar-nos a aquesta iniciativa amb un taller on l'objecte és un element tant quotidià com desconegut. Per això, en aquest taller descobrirem els seus orígens i les propietats físiques a la vegada que traiem la nostra part més creativa per crear formes, efectes i il·lusions. Ciència i art es fusionaran d'una manera màgica.

El resultat? S'haurà de veure!


Descobreix alguns dels artistes que ens inspiren

James Nizam www.jamesnizam.com

Daniel Kukla www.danielkukla.com

ART+COM Studios artcom.de

Kumi Yamashita www.kumiyamashita.com

Art i ciència, com estimar la ciència a través de l'art

inQuiet

Qui més qui menys, en un moment o altre de la nostra vida, ens hem atrevit amb les arts; l’assignatura de “plàstica” a l’escola és una d’aquelles que va bé a tothom, que no es suspèn perquè la majoria gaudeix. Sabem que hi ha moltes maneres de guiar una classe d’art, a vegades més condicionades pel professor a vegades molt més lliures, però al cap i a la fi sol agradar a una majoria.

Què passa però amb les ciències? les matemàtiques, la física, la química… Aquestes són assignatures que causen rebuig en massa casos. Molts dels adults que no hagin optat per formacions científiques, no tindran un bon record de cap d’aquestes assignatures. I els que sí que guardin un bon record, de ben segur serà perquè van tenir un professor que els va ajudar a entendre i estimar la ciència, gràcies a explicacions molt més pràctiques i entenedores.

"Mans dibuixant", litografia del matemàtic Escher 1948

"Mans dibuixant", litografia del matemàtic Escher 1948

Algunes vegades quan fem raonaments científics en relació amb l’art, es tendeix a pensar que la ciència treu sentiment a l’art, ans al contrari, quan l’art s’alimenta de la ciència es fa la màgia. Pensem doncs amb aquelles pintures de “trompe d’oeil”, on gràcies al coneixement de les perspectives es pot representar la realitat d’una manera que inclús enganyem als nostres ulls.

Leonardo da Vinci ja ens va demostrar que la suma del pensament científic i tècnic i la comprensió dels fenòmens de l’entorn, més la intuïció i la sensibilitat pròpia de l’art, ens emociona. També és el cas del mags i il·lusionistes, que, gràcies a les lleis de la física, aconsegueixen fer desaparèixer algú del públic, levitar o serrar en dos a l’ajudant.

L'arquitecte Gaudí, gràcies al pensament matemàtic, va revolucionar l’arquitectura i l’art incorporant noves formes geomètriques que mai abans s’havien fet servir en construccions: paraboloides, hiperboloides, paraboloides hiperbòlics, conoides, el·lipsoides i helicoides. Altres vessants artístiques com la fotografia i el cinema, només existeixen gràcies a descobertes científiques. Són molts els exemples de la història de l’art on els coneixements científics han permès avançar en la realització artística.


No creieu doncs, que si aprenguéssim els conceptes matemàtics, físics i químics des de l’experimentació artística, no aconseguiríem comprendre millor? Us imagineu com seria aprendre geometria espacial a través de la ceràmica amb torn? o estudiar el comportament de la llum fent fotografia? o química estudiant els processos de revelat de fotografia o inclús cuinant a l’estil de Ferran Adrià?

Qui no estimaria la ciència si l’aprenguéssim així? 


Activitats relacionades.

Gener 2016

La Casa que vull. La Casa que vols.

Taller d'Arquitectura en família.

En aquest taller treurem l'interiorista que portem dins per dissenyar l'espai que somiem. Grans i petits ens ajuntarem per jugar a crear la casa on ens agradaria viure.

Més info aquí.

Temps per perdre'l

inQuiet

El nostre dia a dia acostuma a ser força trepidant: tendim a omplir-nos les hores amb tantes activitats diferents que és difícil que trobem temps per estar sols amb nosaltres mateixos o junts, amb la família. Com més va, menys temps buit; no en tenim per badar, per abstreure’ns ni distreure’ns.

No tenim temps per perdre el temps!  

Som aquell conill de l’Alícia al país de les meravelles, que tot el dia corre i se li fa tard, però no sap per què. A més de treballar, hem de tenir aficions i vida social, tres activitats que s’acostumen a fer fora de casa. Els nens són a escola entre sis i set hores (això si no s’hi queden a dinar!) i quan en surten, fan extraescolars i deures. Les rutines diàries no donen massa marge per a res més. Com que durant la setmana les famílies no coincideixen gaire, aprofiten els caps de setmana per anar a algun centre comercial, fer excursions o sortir a fer qualsevol cosa junts. Al capdavall, “fer i fer” acaba per omplir el temps. Aquestes necessitats i obligacions generades eren impensables fa uns anys i avui, en canvi, tapen i ofeguen el que és essencial. Als nens, que viuen uns horaris d’adults, aquest ritme els afecta en el desenvolupament perquè necessiten estones de jugar, sols o acompanyats. Des d’aquestes línies sinceres reivindiquem que se’ls deixi experimentar amb l’avorriment. Un nen que s’avorreix una estona no tardarà a inventar una forma de sortir-ne.

L’esperit del Nadal és perfecte per aconseguir contrarestar aquests efectes de la càrrega quotidiana. M’explicaré: en moltes cases, l’estrès de les preparacions prèvies a les festes, la suma de compromisos familiars i la recerca de regals, invisibles i no tan invisibles, acaba provocant que quan arriba la festa assenyalada estiguem tan extenuats que no puguem gaudir de la manera que havíem somiat.

Si mai no tenim prou diners ni prou temps, la insatisfacció ens guanyarà.

Si sabem que els regals no compensen el temps que no ens dediquem a nosaltres i a la família, per a què ens en fem tants? Tots els qui tenim nens a prop sabem que  bona part dels regals quedaran per obrir dins un armari on ja, probablement, s’amunteguen joguines d’altres anys. Els nens no tenen prou temps per jugar-hi ni necessitat de tenir-ne tants.

L’obsequi de veritat seria aconseguir regalar l’esperit del Nadal: juguem junts, tinguem l’edat que tinguem; parlem amb la família sense mirar el mòbil ni el rellotge. Cantem i ballem. Riem. Passegem pels carrers o pels boscos. Que gent de totes les edats segui al voltant d’una taula parada i comparteixi l’autèntica màgia del Nadal com una celebració de la llum de l’amor sincer. No ens cal massa més per celebrar que volem ser feliços. 

Ida Ramon


VINE A PERDRE EL TEMPS!

TEMPS PER REGALAR, TEMPS PER COMPARTIR

Fes-te el Nadal (a mida)

inQuiet

Aquest Nadal, fes allò que et fa feliç.

Si t’agrada compartir el temps en família, fes-ho. Aneu al camp, agafeu unes pedres i transformeu-les en un joc de taula i després reserveu unes hores pel joc. 

 
 

Prepareu una excursió al bosc on trobar el Tió, mort de fred i de gana esperant una família que l’aculli; aprofiteu la sortida per agafar quatre branques de pi amb les que podreu fer una corona per adornar la porta de casa.

Si fa dies que penses en animar-te a cuinar, ara és el moment de posar a prova la teva habilitat en fer galetes amb canyella. Convida els amics a casa a prendre te amb galetes. Si no t’han sortit prou bones, almenys haureu trobat l’excusa perfecte per passar una bona estona junts.

 
 
 

Si us voleu animar... Aquí trobareu la recepta de les galetes!

 

Aprofita les tardes de desembre per fer mitja; fes una bufanda de llana per a tota la família per anar a veure la Cavalcada de Reis i no passar fred.

Pel nou any, proposa’t complir un dels “Bons propòsits” de Joan Barrill i Joan Ollé; com el de “pescar sense ham ni esquer, només pel plaer de mirar el mar”.

I si, finalment, et ve de gust fer un regal...

Regala temps per a fer una activitat en companyia, temps per aprendre noves aficions o recuperar-ne de velles. Intercanvia o regala les eines per adquirir nous coneixements.

Mira al teu voltant, sigues imaginatiu, recicla i reinventa: amb un pot de conserves i una figureta de joguina de quan eres petit, faràs un regal amb un trosset de tu. 

 
 

Dedica un temps en pensar l’embolcall: tria el paper, el washitape i afegeix-hi una branca d’avet. El temps que dediquis a la preparació valdrà molt més que els diners que t’hagis gastat en la compra.

 
 

Aquest Nadal, fes-te’l a mida, treu la creativitat que portes dins i fes-ho tu mateix.

Aprendre a escriure a mà i els beneficis de la lletra lligada

inQuiet

L’increment de l’ús de les noves tecnologies fa que anem perdent l’hàbit d’escriure a mà. Això no és cap misteri ni cap novetat sinó gairebé un fet consumat. En l’àmbit educatiu, però, i en concret en l’ensenyament de la lectoescriptura, aquesta pèrdua pot presentar-se com una mena d’avantatge: pot arribar a semblar inútil esmerçar temps a cal·ligrafiar si una màquina pot fer aquesta feina per a tu. S’han realitzat força estudis sobre les diferències entre el desenvolupament cognitiu d’un nen que aprengui a escriure fent-ho a mà i un que ho faci amb un teclat, i aquestes són realment notables; escriure a mà desenvolupa les capacitats motrius fines de l’infant i com que les lletres són menys estereotipades, es força la concentració de qui escriu pel reconeixement visual, alhora que ajuda a memoritzar allò escrit. (Si us interessa aquest aspecte del tema, llegiu l’article de la BBC en l’enllaç de més avall.)

Tot i que la substitució de l’escriptura a mà pel teclat sembla que no es produirà en un futur immediat, avui dia ja hi ha hagut alguns canvis que tenen a veure amb la implantació de les noves tecnologies en l’escriptura. Actualment, en moltes escoles americanes els professors poden escollir entre l’ensenyament de l’escriptura a mà en lletra lligada o d’impremta i a partir de l’estiu vinent,  també ho podran fer en les fineses.  Segons les autoritats d’aquests països, l’aprenentatge amb lletra d’impremta té els mateixos beneficis cognitius que els que aporta la lletra lligada, i els sembla més fàcil i sobretot ràpid d’aprendre.

Però, què fa realment diferent la lletra lligada? Per descobrir-ho, hem parlat amb Montse Perelló, grafòloga i directora de Signes Grafo. Explica que l’home és un ésser social i, partint d’aquesta idea, cal que ens imaginem que cada lletra és una persona i que quan les escrivim lligant-les fomentem els vincles emocionals amb els altres: compartir, expressar-se, donar.  El fet de lligar les lletres cap a la dreta implica la voluntat d’anar endavant. De totes maneres, ella recomana que no s’escriguin totes les lletres juntes, perquè aquest component emocional de donar i de compartir cap enfora pot acabar implicant dependència i ofegament; la clau seria escriure’n quatre o cinc agrupades, fer una pausa i continuar lligant el grupet següent, ja que les parades alliberen pressió.

Pel que fa a la lletra d’impremta o tipogràfica, Perelló ha analitzat que té un rerefons d’ansietat i d’individualisme, a part del fet que el seu aprenentatge és més brusc i artificiós perquè obliga l’alumne  a fer una parada per a cada lletra: la seqüència seria «faig-paro-faig-paro». Per contra, la lligada ajuda a seguir el moviment de la mà i seguint el traç, també s’acaba escrivint més de pressa, i l’aprenentatge és molt més fluid. La part pragmàtica de la tipogràfica fa que es perdi gran part del component psicològic i emocional de la lligada.

La lletra majúscula tampoc no seria la ideal, potser sí per començar a escriure als quatre o cinc anys perquè és de traços més simples, però més endavant  significa que el que escriu porta una màscara, una manera d’aconseguir que els altres entenguin què diu sense mostrar la pròpia personalitat.

Per tant, doncs, en contra dels arguments que adduïen les escoles fineses i americanes a favor de l’ensenyament de l’escriptura en lletra d’impremta, no és més fàcil d’aprendre ni aporta els mateixos beneficis a nivell personal però, en canvi, és més pragmàtica, estandarditzada i individualista.

El paral·lelisme d’aquest procés amb el nostre model de societat és, des del meu punt de vista, lamentablement inevitable. Cap on volem caminar? Ensenyem a escriure en lletra d’impremta i ens perdem el component emocional?

Ida Ramon


RECEPTES BIZ MARATHON IGUALADA 2015

inQuiet

Després de la demostració, que va fer la Pilar Munné dissabte passat al BizMarathon. Us presentem les receptes per què les pugueu dur a la pràctica una alimentació TAKE AWAY saludable!

BATUT ESMORZAR

  • 1 plàtan
  • 1 grapat de nabius fresques
  • 1 grapat de fulles d’espinac
  • 1 cda llavors de chia
  • 2 cdes de flocs de civada
  • ½ got de llet de coco
  • 1/3 de got d’aigua, o més si la consistència és massa espessa

Batre tots els ingredients en un robot de cuina o batedora de vas.

 


TRUFES ENERGÈTIQUES “GOOD MOOD”

  • 6 dàtils
  • 2 cdes de cacau cru en pols
  • 2 cdes de maca en pols
  • ¼ de cdeta de canyella en pols
  • un pessic de cardamom en pols
  • ½ vas de llavors de cànyam
  • 1/”2 vas d’ametlles crues
  • 1/3 de vas de nous del Brasil
  • 3 cdes d’oli de coco verge
  • pell ratllada d’1 taronja
  • pell ratllada d’1 llimona

Barrejar tots els ingredients menys els dàtils en un robot de cuina. Processar fins que quedin les ametlles i les nous picades. Afegir un a un els dàtils, al mateix temps que es tritura. Col·locar la massa en un bol, agafar-ne un tros i amb les mans donar-li forma de trufa. Repetir fins acabar la massa. Col·locar les trufes a la nevera 30 minuts o al congelador 15 minuts abans de servir.


AMANIDA PER EMPORTAR 

  • ½ bròquil
  • 1/3 de vas d’arròs salvatge cuit
  • ½ vas de pèsols congelats
  • ½ alvocat
  • 1 grapat de nous
  • 1 taronja
  • 1 grapat d’espinacs
  • 1 grapat de pipes de carbassa

Per la vinagreta

  • 1 cdeta de mostassa de Dijon
  • 1 cdeta de mel
  • 2 cdes d’oli d’oliva
  • suc de ½ llimona
  • un pessic de sal
  • un pessic de pebre

Vinagreta:

En un bol, barrejar la mostassa, la mel, el suc de llimona, la sal i el pebre. Afegir oli lentament al mateix temps que esbarreja, fins a aconseguir una vinagreta homogènia. Reservar.

Amanida:

Col·locar els pèsols en un bol i deixar-los descongelar tota la nit a la nevera o bullir-los un parell de minuts o col·locar-los al microones 30 segons. Reservar.

Tallar el bròquil a  florets petits, pelar la taronja i tallar-la a rodanxes. Tallar a rodanxes l’alvocat.

En un pot de vidre amb tapa hermètica, col·locar al fons la vinagreta. A partir d’aquí anar col·locant els demés aliments a sobre en forma de capes, seguint el següent ordre:  arròs salvatge, pèsols, bròquil, nous, alvocat, taronja, pipes de carbassa, espinacs. Tapar hermèticament i guardar a la nevera.


Receptes originals de Pilar Munné (www.pilarmunne.com; Instagram: @pilarmunne) elaborades especialment per InQuiet pel Biz Marathon d’Igualada 2015

El Jardí d'en Josep Pujiula

inQuiet

Els jardins secrets són secrets fins que algú els descobreix.

Wikipedia

Wikipedia

Aquest és el cas del jardí d’en Josep Pujiula, altrament conegut com el “Tarzán de Argelaguer”. En Josep és un torner retirat que ha dedicat 45 anys a construir i reconstruir el parc de Can Sis Rals o les Cabanes d'Argelaguer. Va començar als anys 70 construint una barraca feta de branques per guardar-hi la barca, al costat del riu Fluvià. Aquella barraca es va transformar en una primera vila que semblava treta d’un conte de fades. D’aquella primera barraca ja no en queda res. Tal i com ho havia construït ho va desmuntar, fart que alguns brètols es dediquessin a destrossar-li el jardí durant les nits del cap de setmana. 

Al cap d’un temps, sense poder-ho evitar, va començar un segon projecte. Aquest cop més gran i ambiciós, amb torres de 30 metres d’alçada i galeries amb laberints que evitaven l’entrada dels indesitjables. Com si d’un malefici es tractés, el 2002 va haver de desmuntar-ho una altra vegada, aquest cop pressionat per l’Ajuntament d’Argelaguer, ja que per allà hi hauria de passar la nova autovia N-260 i perquè, en realitat, aquell parc no era legal del tot. 

The International Award for Public Art

The International Award for Public Art

El 2003 va començar el tercer projecte i durant 9 anys més va seguir construint la seva obra d’art que va durar fins el 2012, quan Pujiula va tenir un accident i li van exigir que desmuntés totes les estructures de fusta. Finalment el 2014, després de tots els intents de fer-la desaparèixer i gràcies als esforços dels Amics de les Cabanes, el que quedava d’aquesta obra d’art es va considerar “Bé Cultural de Interès Local”. Aquest estiu ha sigut guardonat amb un premi especial per la seva feina durant 45 anys per The International Award for Public Art de Nova Zelanda

Timeout

Timeout

Per tenir un jardí secret no cal massa i dóna vida. Així ens ho ha demostrat en Josep Pujiula que, tan sols amb els materials que li donava el bosc i gràcies a la seva perseverança, ha creat un gran jardí secret que ara és reconegut internacionalment.

Janina Rojas


Vols saber-ne més?

Trobaràs tota la informació actualitzada a L'home de les cabanes i aquí trobaràs tota la informació de com arribar-hi, què hi pots trobar a dia d'avui, en resum, totes les FAQs que et puguin passar pel cap.

Altres fonts d'informació:


Vols construït el teu Jardi Secret?

Apunta't al pròxim taller que impartirà l'Elena de la Floralba.

Taller "Fes el teu Jardi Secret: Kokedama"

Dissabte 14 de Novembre a les 10:30h

45€/pers Esmorzar inclòs i tot el material inclòs